MOROS Y CRISITANOS DE ALCOY IRÁN A JAPÓN

Los Moros y Cristianos de Alcoi viajarán este año a Japón para la promoción de esta fiesta en los medios de comunicación y tour operadores de ese país asiático.

Así lo ha anunciado en una visita a la sede socialista alcoyana la secretaria de Estado de Cooperación Internacional, Leire Pajín, quien ha señalado que, al igual que ya ocurrió en el viaje para desfilar en Nueva York en octubre de 2006, el Gobierno central apoyará la iniciativa y habrá una reunióN la proxima semana

Este nuevo viaje de la fiesta alcoyana, que será en primavera o en octubre, tendrá poco que ver con el desfile de la Quinta avenida neoyorkina ya que, a diferencia de lo ocurrido allí, la promoción se basará en exposiciones fotográficas y de trajes, y en la degustación de productos tradicionales de la comarca de l’Alcoiá.

SU ORIGEN : LA CARTA PUEBLA

El 17 de marzo del año 1256, Eiximén Pérez d’Arenós, lugarteniente del rey Don Jaime, estando en la ciudad de Xátiva, concedió al aragonés Juan Garcés y a los catalanes Bernat Savall, Bernat Colom y Guillén de Ortoneda privilegio-carta para que poblaran y repartieran entre los colonos las casas y heredades de la nueva pobla cristiana de Alcoy que se debía construir y fortificar en la mota que se yergue entre los barrancos de los ríos Riquer y Molinar.Este documento se conoce como a Carta Puebla y se considera como la partida de nacimiento de las nuevas poblaciones creadas durante la conquista cristiana de las tierras de los musulmanes que habitaban el antiguo Sharq Al-Andalus. La Carta Puebla establecía las condiciones, derechos y deberes de los nuevos colonos cristianos que vinieron a poblar aquellas tierras como único medio humano de consolidar el extenso reino que creara el rey D. Jaime, allende del Ebro, y que por su propia voluntad denominó Reino de Valencia, con Fuero y Cortes PropiosLa Carta Puebla definía el territorio de la comunidad, sus límites, así como la obligación de cultivar las tierras y los impuestos que debían pagar, sus franquicias…, la forma de organizarse las nuevas comunidades y el fuero que las regía…, era al fin y al cabo un estatuto de convivencia entre los nuevos colonos que abandonaban sus paupèrrimas tierras del norte y arrastraban a sus familias para emigrar con la sola esperanza de encontrar la tierra prometida.

LA CARRASCA SIMBOLIZÓ EL 750 ANIVERSARIO

A juicio del historiador Ricard Banyó comentó que se ha elegido una carrasca porque es «el símbolo de Alcoy y vive muchos años» de manera que el símbolo del 750 Aniversario podrá servir como símbolo del milenio». La operación, el 18 de marzo, un día después de la clausura oficial del 750 Aniversario.

HISTORIA DE ALCOI, UN REPASO A SUS 750 AÑOS

Aquí en Castellano

En el terme municipal s’hi troben molts testimonis prehistòrics, com el jaciment musterià del Salt. Fou poblament ibèric, però la ciutat és d’origen sarraí.
A partir de l’any 1256, data fundacional de la ciutat d’Alcoi, la vila anà creixent darrere el seu recinte emmurallat. Fou reconquerida als musulmans pel rei Jaume I, que va sufocar les revoltes del cabdill Al-Azraq el 1276. Aquestes insurreccions dels musulmans van donar origen al patronatge de Sant Jordi, al qual la tradició atribueix la seua cèlica defensa de la ciutat, amb ocasió de l’atac àrab i la batalla on va morir Al-Azraq.
Pere III el Cerimoniós la va atorgar a Roger de Llúria i Alfons IV la va incorporar a la Corona d’Aragó el 1447. Sota el senyoratge de Roger de Llúria, en els segles XIII i XIV, començaren a prosperar les agrupacions tèxtils gremials. El desenvolupament de la manufactura de la llana va atraure gent de la rodalia a instal·lar-se a Alcoi.
La ciutat fou afectada per l’expulsió dels moriscs el 1609, que s’hi varen resistir radicalment. També foren greus les repercussions de la segona Germania al segle XVII. Durant la Guerra de Successió Alcoi es posà al costat dels Àustries i fou ocupada el 1708: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Francès, el general anglès aliat Wittingham hi derrotà les tropes napoleòniques. En 1844 la vila va rebre el títol de Leal Ciudad, atorgat per la reina Isabel II.
Fou cap a mitjans del segle XIX quan Alcoi començà un fort desenvolupament industrial fins esdevenir escenari d’importants moviments obrers. Entre 1873 i 1876 va viure episodis revolucionaris (la Revolució del Petroli) després d’haver donat suport als isabelins en les guerres carlines. Els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d’una vaga general iniciada per reclamacions salarials que va esdevenir un veritable motí contra l’alcalde Agustí Albors (Pelletes). Els obrers s’apoderaren de l’edifici municipal, Albors va morir i durant tres dies la ciutat va ser governada per un Comitè de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Finalment intervingué l’exércit i la ciutat fou ocupada militarment.
La industrialització va donar lloc a la formació fora del nucli antic de la població de barris obrers perifèrics com la Zona Nord (o Joan XXIII), L’eixample, Santa Rosa i Batoi.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, fou una plaça forta del socialisme i l’anarcosindicalisme.
A partir dels anys 50 la ciutat va atraure una immigració important. A les industries tèxtil, paperera i metal·lúrgica es va unir l’alimentària (dolços, licors, olives farcides).

Fuente WIKIPEDIA para ampliar haga clic aquí
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alcoi